La Geografia
En grec “descriure o escriure sobre la Terra”. La primera persona que es té constància que utilitzés per primer cop la paraula “geografia” va ser Eratòstenes (276-194 aC). Té per objecte l’estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella intervenen. L’anàlisi de tots aquests fenòmens ha de duu al geògraf a comprendre les maneres d’organització en l’espai.
El primer sistema rigorós de coordenades geogràfiques de latitud i longitud és atribuït a Hiparc de Nicea (aprox. 190 - 120 aC.) que va emprar un sistema sexagesimal derivat de les matemàtqieus de Babilònia.
La Geografia cultural estudia les diverses cultures, la difusió d’elements culturals, les representacions culturals, els paisatges culturals, així com les transformacions que provoquen les cultures en el seu ambient. La ciència afí per excel·lència de la geografia cultural és l'Antropologia.
l'Antropologia
És la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística. Té com a objecte d'estudi a tots els humans i a qualsevulla de les dimensions de la Humanitat. Disciplines associades a l'Antropologia ho són la Lingüística i l'Arqueologia. En antropologia cultural el concepte cultura és bàsic i es pot definir com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i transmetre símbols i conceptes a altres humans, en el mateix moment que es transforma el món i els humans utilitzant aquests símbols. L'antropologia postula que res de l'ésser humà (llevat de la biologia) no és inherent a la seva natura. La pregunta antropològica és per damunt de tot una pregunta per l'altri. Aquest altri és el referent per a la construcció de la identitat, ja que aquesta es construeix i constitueix per "oposició" i no "a favor de".
Les primeres "fotografíes"
Des de sempre la humanitat ha sentit la necesssitat de deixar constància del seu pas per aquest món mones. Ben aviat els primers homínids se les van empescar per "fotografiar" tot allò que veien. Possiblement les primers fotografies que coneixem són les pintures rupestres, si més no a mi m'agrada pensar que és així. Des de l'època de les primeres pintures fins arribar a la tècnica fotogràfica actual ha plogut molt i no sempre en la direcció adecuada. I malgrat l'evolució diacrònica de l'espècie humana seguim tenint la necessitat de "gravar" i "pintar" allò que ens envolta, seguim amb la necessitat de deixar pels nostres predecessors allò que espurneja a els nostres sentiments.
Si t'interessa l'apasionant món "fotogràfic" dels nostres ancestres trobaràs més informació en aquestes webs:
https://www.arterupestre.es/web/panel.php
https://cultura.gencat.net/arqueologia/patmun/pintllis.htm
